dissabte, 31 d’octubre del 2015

Gran Marcha contra la impunidad del Franquismo el domingo 22 de noviembre a las 12h en Cibeles.



Hola : no olvidéis , la Gran Marcha contra la impunidad del Franquismo el domingo 22 de noviembre a las 12h. Será desde la Plaza Cibeles , pasando por Sol y terminando en las Cortes para que nos oigan. 






Sevilla aprueba buscar y localizar las fosas comunes donde están los restos de cerca de 3.000 republicanos


http://www.publico.es/politica/sevilla-aprueba-buscar-y-localizar.html


Publicado: 30.10.2015 18:51 |

El Ayuntamiento aprueba una moción que propone la creación de un Instituto Municipal de Memoria Democrática y que 14 de junio sea un un día dedicado a la memoria de las víctimas que cayeron tras el golpe militar de 1936


Soldados favorables a Franco encañonan a dos transeúntes, en una calle de Sevilla, al inicio de la Guerra Civil. / EFE
MADRID.- El Ayuntamiento de Sevilla localizará y señalizará las cinco fosas comunes que hay en el Cementerio de la localidad, donde podrían descansar los restos de cerca de3.000 republicanos que fueron fusilados durante la Guerra Civil y el franquismo, y también del resto de desaparecidos en todo el término municipal de Sevilla. Así lo ha aprobado este viernes el Pleno de la localidad gracias a la moción presentada por Izquierda Unida y Participa y que ha obtenido los votos a favor del PSOE tras una serie de enmiendas.

El texto, al que ha tenido acceso este diario, contempla diez puntos que, además de las dos acciones señaladas, incluyen la creación de una Oficina de la Memoria en la que converjan por un lado el ámbito técnico con la presencia de expertos de reputado prestifio en el campo de la investigación sobre la Memoria y, por otro lado, en el ámbito de la representación social representantes de partidos políticos con representación en el Pleno del Ayuntamiento. 

Esta Oficina tendrá como objetivos fundamentales la atención de las víctimas de la Dictadura y de la Guerra Civil, la promoción de la investigación sobre la represión militar durante la Guerra Civil y la dictadura y sus consecuencias, la difusión, la formación y la información de lo que supuso y la organización de actos institucionales de homenaje y reparación. 
Sevilla creará una Oficina de la Memoria para honrar a las víctimas de la represión franquista
Asimismo, la moción también recoge la exigencia de adoptar las medidas oportunas para determinar yretirar los escudos, insignias, placas o el resto de menciones conmemorativas de exaltación personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura que pudieran existir en la ciudad en cumplimiento de la Ley de Memoria de Histórica. El texto también recoge el compromiso de "promover la celebración del II Homenaje en apoyo a las víctimas del franquismo".

14 de junio, Día de las Víctimas

La moción aprobada por el Ayuntamiento de Sevilla incluye que el 14 de junio de cada año se celebrará el Día de las Víctimas de la represión franquista. El texto inicial presentado por IU y Participa contemplaba que este día-homenaje se celebraría el 18 de julio, coincidiendo con el aniversario del golpe de Estado, sin embargo el PSOE ha modificado este punto para que sea el 14 de junio.

Por último, el Consistorio sevillano ha aprobado promover un moción específica de apoyo a la Querella Argentina refiriéndose al proceso judicial abierto en Argentina que investiga los crímenes del franquismo por si pudieron constituir un delito de genocidio o crímenes de lesa humanidad y habilitar un espacio para el uso de las Asociaciones Memorialistas. 

Franco deja de ser alcalde honorario de Nueva Carteya.

http://www.andalucesdiario.es/politica/franco-deja-de-ser-el-alcalde-honorario-de-nueva-carteya/


ALFONSO ALBA / 31 Oct 2015
Retrato de los años 40 de Franco como 'Caudillo victorioso'.Retrato de los años 40 de Franco como 'Caudillo victorioso'.
Desde el 30 de mayo de 1957, Franco era el alcalde honorario y el hijo adoptivo de Nueva Carteya. Ayer dejó de serlo, después de que el Pleno del Ayuntamiento carteyano aprobara una moción que presentó IU (que gobierna el municipio) para revocar un acuerdo en el que nadie había caído pero que seguía en vigor.
En julio, IU presentó una moción que no se vio hasta ayer, en el Pleno ordinario de octubre. En la misma, que venía adjuntada con el acuerdo del Pleno de 1957, se reclamaba revocar la decisión de entonces, que consideró a Francisco Franco Bahamonde alcalde honorario e hijo adoptivo.
Curiosamente, desde que en 1979 regresó la democracia a los ayuntamientos españoles en Nueva Carteya siempre ha gobernado la izquierda. Unas veces lo ha hecho el PSOE y otras, como en la actual, Izquierda Unida. No obstante, la aprobación seguía en vigor. Ahora, con la aplicación de la Ley de la Memoria Histórica esta distinción al militar que promovió un golpe de estado contra un régimen democrático y que desencadenó la Guerra Civil debe desaparecer.
Nueva Carteya declaró a Franco alcalde honorario cuando el Consejo de Ministros que presidía concedió más de 6.000 hectáreas al término municipal de este pueblo, según consta en el acuerdo de 1957, al que ha tenido acceso este periódico.



EL 1 DE NOVIEMBRE, DE NUEVO EN PATERNA: POR UN MEMORIAL DIGNO EN EL "PAREDÓN DE ESPAÑA".



EL 1 DE NOVIEMBRE, DE NUEVO EN PATERNA: POR UN MEMORIAL DIGNO EN EL "PAREDÓN DE ESPAÑA", POR SU RECUPERACIÓN Y PUESTA EN VALOR... POR UN TRATAMIENTO INTEGRAL DE ESTE LUGAR DE LA MEMORIA Y EN RECUERDO DE UNA FECHA EN QUE LAS FAMILIAS SUPIERON BURLAR LA HOSTILIDAD FRANQUISTA Y HONRAR A SUS VÍCTIMAS.



EXHUMACIÓN de dos guerrilleros EN FUENCALDERAS (ARICO).



https://www.facebook.com/groups/231378513588537/permalink/969638973095817/

Miguel Angel Capapé Garro ha compartido su álbum.

Miguel Angel Capapé Garro ha añadido 300 fotos nuevas al álbum: EXHUMACIÓN DE DOS GUERRILLEROS EN FUENCALDERAS (ZARAGOZA).
Año 1944. Han pasado cinco años desde el final de la Guerra Civil (1936-1939), pero no ha llegado la Paz a millones de hogares españoles derrotados. Cientos de miles de ellos sufren su oposición al nuevo régimen en las cárceles y miles de ellos serán fusilados tras el paripé judicial de un Consejo de Guerra militar. Mientras tanto otros cientos de miles de compatriotas se han visto obligados a abandonarlo todo y muchos de ellos siguen luchando bajo otras banderas contra el fascismo, ahora encarnado en la figura de la Alemania nazi y sus aliados fascistas, en el fiordo de Narvik (Noruega), en la Francia ocupada, en los desiertos de Libia contra el Afrika Korps o en las gélidas estepas rusas.
Producido el desembarco de Normadía el 6 de junio de 1944, Francia será liberada en los siguientes meses, en parte por los Aliados, pero grandes zonas serán liberadas por la acción de los distintos grupos que forman la Resistencia, entre esos partisanos, guerrilleros o maquis están miles de esos luchadores antifascistas españoles que llevan a sus espaldas casi 10 años de constante lucha. Todo el Sur de Francia será liberado de la ocupación alemana por el maquis español y en muchas otras regiones colaborarán a ello.
Tras tantos años de lucha, los guerrilleros españoles exiliados en Francia y agrupados en torno a la UNE (Unión Nacional Española), promovida por el PCE, piensan que las tornas han cambiado. Abandonados por las democracias europeas durante la Guerra Civil, consideran que ahora que se acerca el final de la Alemania nazi y de la Italia fascista, los Aliados les apoyarán en su lucha contra la España franquista. El 19 de octubre de 1944 lanzan la llamada Operación Reconquista sobre el valle de Arán con la finalidad de liberar una pequeña porción del territorio español y forzar el apoyo a su causa. Pero de nuevo serán relegados ante el nuevo temor de las democracias occidentales, la Guerra Fría. Su abandono se sellará definitivamente con el apoyo por parte de los EE.UU. (1953) al régimen franquista, un socio fiel en su lucha frente al comunismo soviético.
Héroes de la Resistencia en Francia y calificados de “bandoleros” en España, muchos de aquellos guerrilleros caerán muertos en desiguales combates contra las fuerzas del orden o bajo el piquete de ejecución. Han transcurrido casi otros 40 años de Democracia sin que se haya avanzado significativamente en el reconocimiento a estos guerrilleros. No se ha articulado ninguna política de Estado para anular sus juicios como “bandoleros” y honrar su lucha contra un régimen dictatorial, más allá de algunos reconocimientos públicos y bienintencionados en la Congreso de los Diputados o en parlamentos autonómicos. A día de hoy muchos de sus cuerpos permanecen abandonados en cementerios y montes, desconociéndose siquiera sus nombres. Y para colmo el senador del PP José Joaquín Peñarrubia se permite mentir recientemente afirmando la inexistencia de fosas de víctimas del franquismo.
EXHUMACIÓN de dos guerrilleros EN FUENCALDERAS
La Asociación Charata para la Recuperación de la Memoria Histórica de Uncastillo con la colaboración de la Asociación por la Recuperación e Investigación Contra el Olvido (ARICO), iniciaron el pasado viernes 1º de Mayo la intervención arqueológica de localización y exhumación de una fosa común con dos guerrilleros antifranquistas en el cementerio de Fuencalderas (Zaragoza). Durante cuatro días se realizaron cinco sondeos, todos ellos con carácter negativo, en los puntos donde tradicionalmente diversos testimonios orales indicaban la posible existencia de la fosa común.
Una vez analizados los nuevos datos orales y la información arqueológica recogida durante esos días de trabajo en Fuencalderas, se plantearon nuevos sondeos arqueológicos, y los trabajos se retomaron entre los días 16 y 21 de octubre, realizándose cuatro sondeos más que finalmente han permitido recuperar los restos de ambos guerrilleros. Éstos fueron enterrados individualmente en el interior del cementerio, uno a continuación del otro, sin ataúd y con toda su vestimenta, de la que se han hallado diversos restos de indumentaria militar como las botas, elementos de correaje, botones, etc. Ambos esqueletos presentan varias fracturas probablemente causadas por impacto de bala y otras evidencias de muerte violenta, aunque será el posterior análisis forense el que establezca fehacientemente la causa de la muerte.
Los dos guerrilleros antifranquistas murieron la noche del 31 de octubre de 1944 durante un enfrentamiento con la Guardia Civil en el cercano paraje denominado Sierra Mayor (Agüero, Huesca), en los límites de las provincias de Huesca y Zaragoza. Ambos formaban parte de un grupo que habría entrado días antes en España muy probablemente por el valle del Roncal (Navarra), con la finalidad de apoyar la Operación Reconquista que se desarrollaba en el valle de Arán. Los cuerpos de los fallecidos fueron transportados hasta Fuencalderas en un camión, tapados con una manta que tan sólo dejaba ver sus botas. Al día siguiente fueron trasladados al cementerio y enterrados juntos envueltos en una manta y de manera anónima en una fosa común sin señalizar. En este relato se ponían de acuerdo los numerosos testimonios orales recabados en Fuencalderas, pero sin embargo discrepaban a la hora de señalar el lugar exacto del enterramiento, habiéndonos señalado casi una decena de localizaciones dentro del cementerio o al exterior del mismo. En definitiva, aunque el hecho era perfectamente conocido por muchos vecinos, el tiempo había desdibujado los hechos, ignorándose en la actualidad dónde se encontraba la fosa.
En la medida de nuestras posibilidades, continuaremos trabajando en la investigación histórica ya iniciada con la consulta documental en diversos archivos, con la finalidad averiguar la identidad de los dos guerrilleros fallecidos, que podrían pertenecer a la 522ª o a la 560ª Brigada. Según informaciones orales uno de ellos podría ser natural de Muel o Alfajarín (Zaragoza) y el otro de la zona de Palencia o León. Si alguien dispone de más información al respecto rogamos se ponga en contacto llamando al 606 39 46 13 o escribiendo un correo electrónico a la dirección: jrrcadix@hotmail.com.
AGRADECIMIENTOS
Los trabajos han sido dirigidos por los arqueólogos Francisco Javier Ruiz Ruiz y José Ignacio Piedrafita Soler, contando con asesoramiento histórico de Luis Pérez, que lleva años investigando la actuación de la guerrilla antifranquista en el antiguo partido judicial de Jaca y en las Altas Cinco Villas, y con la antropóloga forense Susana Gutiérrez. Y han participado numerosos voluntarios como Miguel Ángel Capapé, Inma Rebla, Luis Pérez, Mariano Diest, Antonio Maestro, Ricardo Gayán, Aitor Valiente, Ismael Sanz, Alberto Espés, Jesús Biota, Manuel Domínguez, Antonio Dieste, Albert Parra, Mariano Malón, José Luis Escabosa, etc.
La total falta de financiación económica necesaria por parte de las distintas instituciones del Estado, se ha suplido momentáneamente con el trabajo desinteresado del equipo técnico y de más de una quincena de voluntarios, contradiciendo de esta manera las palabras del actual portavoz del PP en el parlamento, Rafael Hernando. Así como gracias a una aportación económica de 800 euros por parte de una veintena de “amigos” del guerrillero Doroteo Ibáñez Alconchel, natural de Azuara, que como enlace de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (A.G.L.A.) con la dirección del P.C.E. en Francia, recorrió en numerosas ocasiones los montes de Fuencalderas en su caminar por la Sierra de Santo Domingo. Doroteo Ibáñez fue detenido en Francia en 1952 y entregado a la España franquista. Tras dos Consejos de Guerra fue condenado a muerte y ejecutado en Paterna el 10 de noviembre de 1956.
Finalmente, la Asociación Charata para la Recuperación de la Memoria Histórica de Uncastillo, la Asociación por la Recuperación e Investigación Contra el Olvido (ARICO) y el equipo arqueológico quieren expresar su agradecimiento al Ayuntamiento de Fuencalderas, Ayuntamiento de Biel, “amigos” del guerrillero Doroteo Ibáñez, IU Cinco Villas, Luis Pérez, Mariano Diest, Ramón, casa rural O Caxico y a todos aquellos que han apoyado esta exhumación. Así como agradecer a todos los vecinos de Fuencalderas su amabilidad y el gran acogimiento recibido, y a todos los voluntarios por su trabajo desinteresado.
Javier Ruiz Ruiz.

# 77 Butlletí Memòria Democràtica. Memorial Democràtic.

 Generalitat de Catalunya - gencat.cat


Memorial Democràtic
Divendres, 30 d'octubre de 2015

Memorial Democràtic
Una institució de la Generalitat de Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica entre 1931 i 1980.

·        :: Destaquem
·        :: Novetats
·        :: Audiovisuals i espectacles
·        :: Commemoracions i homenatges
·        :: Conferències i jornades
·        :: Espais de memòria
·        :: Exposicions
·        :: Publicacions
·        :: MUME

·        Memorial Democràtic
·        Museu Memorial de l'Exili
·        http://www.batallaebre.org/
·        https://www.facebook.com/memorialcat
·        twitter.com/memorialcat
·        'Temps i espais de memòria'

::Destaquem

Col·loqui
30 de novembre i 1 i 2 de desembre
Palau Centelles
Baixada de Sant Miquel, 6
Barcelona
Gratuït

En els processos de transició d'una dictadura a una democràcia o d'un conflicte armat a la pau s'han d'equilibrar les exigències polítiques i jurídiques per tal d'assegurar els drets de les víctimes a la veritat, a la justícia, a la reparació i les garanties de no repetició. El procés es caracteritza per una combinació de diverses estratègies, judicials i no judicials (persecució de criminals, creació de comissions de la veritat i la reconciliació, reparació a les víctimes pels danys soferts, etc.).
L'objectiu d'aquest col·loqui, que comptarà amb la participació d'una vintena de ponents, és oferir una aproximació rigorosa a diversos processos transicionals que han tingut lloc a bona part del món des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat.
El col·loqui finalitzarà amb un debat obert sobre la possibilitat de constituir una Comissió de la Veritat a Catalunya.
Homenatge als Grosi
Dimecres, 18 de novembre, a les 18.30 h
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona

Els Grossi, una família napolitana fugitiva del feixisme, van arribar a Barcelona el 1936. Van muntar una emissora de ràdio, Radio Libertà, que es va convertir el mitjà informatiu de referència per a tots els antifeixistes que sobrevivien a la Itàlia de Mussolini o a l'exili.
Arran de la mort d'Ada Grossi, amb 98 anys, el passat mes d'agost, el Memorial Democràtic vol organitzar un homenatge a aquesta família de lluitadors antifeixistes. Hi participaran el periodista Joan Solés, l'historiador Giuseppe Aragno, el filòsof Oreste Scalzone, la filla d'Ada Grossi, Silvia Guzmán Grossi, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. Durant l'acte també es recordarà el president Companys i la resta de represaliats pel franquisme, i es farà una lectura dramatitzada d'un text de l'obra teatral Radio Libertà, d'Alfredo Giraldi.
Amunt

:: Novetats

El Memorial Democràtic es converteix en titular de la base de dades de deportats als camps nazis
La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs; el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals, i el president de l'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, Enric Garriga, van signar el 21 d'octubre un conveni per regular la col·laboració entre les tres parts pel que fa a la gestió de la base de dades de persones deportades als camps de concentració nazi.
Per mitjà d'aquest acord, el fitxer de dades de caràcter personal de deportats passarà a ser titularitat del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar que el fitxer recull els resultats de la recerca feta sobre deportats catalans i espanyols als camps nazis i és fruit de la col·laboració, formalitzada per mitjà de diversos convenis anteriors, entre el Departament de Governació, l'UPF i l'Amical de Mauthausen. El responsable actual de la base dades és la UPF, que haurà de transferir el fitxer al Memorial Democràtic. Els signataris garanteixen que la cessió es farà d'acord amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
La cessió es farà efectiva un cop el Memorial Democràtic aprovi la disposició de caràcter general que reguli el fitxer de dades de caràcter personal corresponent, amb tot el contingut legalment establert, i l'inscrigui al Registre de Protecció de Dades de Catalunya.
En memòria de les víctimes i supervivents
Preservem el record. Participa!
El Govern va proclamar el 15 d'octubre de 2015 "Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista". La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys.
L'acord de Govern té en compte l'existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s'han posat en marxa per a l'esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.
En el marc de l'acord de Govern, i per tal de fer presents les víctimes mortals i les víctimes supervivents, i preservar la seva memòria, el Memorial Democràtic convida a la participació i fa una crida a les víctimes individuals i els seus familiars i amics, així com les víctimes col·lectives (ajuntaments, associacions, sindicats, ateneus, col·lectius, etc).
Us convidem a enviar un escrit , una imatge o un vídeo que recuperi la memòria de les persones, entitats, col·lectius i/o institucions que van ser víctimes durant la Guerra Civil o patiren la repressió de la dictadura franquista.
Amunt

::Audiovisuals i espectacles

Passi del documental 'Valadredo', d'Oriol Riart
Dimecres, 25 de novembre, a les 19 h
Peu de la Creu, 4
Barcelona

"Valadredo" és un documental dirigit per l'historiador i documentalista Oriol Riart que descriu una de les batalles més cruents i alhora més desconegudes que va tenir lloc al Pirineu català durant la Guerra Civil: la batalla de la muntanya de Valadredo.
El documental es divideix en tres parts: l'arribada del front al Pallars Sobirà i la batalla del Valadredo, l'activitat de les unitats guerrilleres republicanes a la rereguarda franquista i la immediata postguerra, en la que els habitants de les zones més properes al front van trobar en la venda de metralla i material bèl·lic un mitjà econòmic per sobreviure.  El fil conductor de l'obra és el dietari personal del doctor Pere Tarrés, sanitari del primer batalló de la 133 Brigada Mixta republicana.
Hi participaran Oriol Riart, director del documental, José María Simón Castellví, comissionat del Col·legi de Metges de Barcelona per a l'Any Doctor Tarrés el 2005 i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 
Presentació del documental 'Cinema en temps de guerra'
Dijous, 5 de novembre, a les 19h
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona

La presentació anirà a càrrec del director del film, Bartomeu Vilà; el doctor d'història contemporània per la Universitat de Barcelona, Magí Crusells; el doctor de Filosofia i Lletres, professor titular d'història contemporània i cinema de la Universitat de Barcelona i director del Centre d'Investigacions Film-Història (Parc Científic de la UB), Josep Maria Caparrós, l'historiador del Memorial Democràtic Gerard Corbella  i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos.
Cinema en temps de guerra explica com va ser la producció fílmica de la Generalitat durant la Guerra Civil. Els diferents partits i sindicats, i la mateixa Generalitat van plasmar, en documentals i pel·lícules de ficció, una combinació de propaganda i creativitat davant de la insurrecció feixista. El director de fotografia Joan Mariné, darrer testimoni d'aquella època, és el fil conductor en aquesta pel·lícula al voltant d'aquest intens i convuls moment del cinema català.
'Només són dones'
Fins al 28 de novembre
Teatre Nacional de Catalunya
Plaça de les Arts, 1
Barcelona

La sala petita del Teatre Nacional de Catalunya ofereix, fins al 28 de novembre, la peça teatral Només són dones. L'obra explica cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons de l'Estat espanyol durant la guerra. Aquesta obra de teatre de la dramaturga Carme Domingo està dirigida per Carme Portacelli i interpretada per Míriam Iscla, Maika Makovski, Sol Picó i Xaro Campos. Hi col·labora el Memorial Democràtic.
'Himmelweg (camino al cielo)'
Fins al 8 de novembre 
Sala Atrium 
Carrer del Consell de Cent, 435
Barcelona 

L'obra teatral 'Himelweg (camino al cielo)', del dramaturg Juan Mayorga, es representarà a la Sala Atrium del 14 d'octubre i fins al 8 de novembre.
Inscrita en el terreny del teatre històric i polític, l'obra gira al voltant de tres personatges; un delegat de la Creu Roja, encarregat de la inspecció d'un camp de concentració, el comandant del camp i el responsable de la comunitat jueva, que no té clar si la seva col·laboració amb el comandant és una ajuda per al seu poble o bé si està cooperant amb un botxí.
L'obra ja va ser representada anteriorment l'any 2013 i va ser programada pel Memorial Democràtic el darrer 27 de gener amb motiu de la commemoració del Dia Internacional en record de les Víctimes de l'Holocaust.
Amunt

::Commemoracions i homenatges

'No hi ha futur sense memòria', marxa silenciosa en record de la Nit dels Vidres trencats
Dimarts, 10 de novembre, a les 18 h
Plaça del Pedró, s/n
Barcelona

La Comunitat de Sant'Egidio organitza cada any la marxa silenciosa "No hi ha futur sense memòria" coincidint amb l'aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. L'objectiu és que tothom, i en particular els joves, recordi la deportació esdevinguda durant l'ocupació nazi.
L'acte començarà a la plaça Pedró a les 18.00 h amb una trobada amb Dory Sontheimer, autora del llibre "Les set caixes". La marxa s'iniciarà a les 19.30 h.
Amunt

::Conferències i jornades

Jornada
Del 12 al 14 de novembre
Diversos espais de Barcelona
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona

El Ministero dell'Istruzione, dell'Università e della Ricerca i l'IIS Torriani de Cremona (Lombardia, Itàlia) han organitzat les jornades "Barcelona i Catalunya a la Guerra Civil espanyola", adreçades a professors d'història d'altres instituts de la província de Cremona.
Les jornades, que tindran lloc entre el 12 i el 14 de novembre a Barcelona, permetran al  professorat conèixer diferents espais de memòria de la ciutat. En el marc de les activitats programades, el 13 de novembre, el Memorial Democràtic acollirà el seminari "Sobre la Guerra Civil a Barcelona: el paper de Mussolini i dels brigadistes internacionals italians". Anirà a càrrec de Javier Rodrigo (Universitat  Autònoma de Barcelona); Ruben Doll (Memorial du Camp du Rivesaltes, Francia); Marco Puppini (Universitat de Trieste. Membre Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti in Spagna), i Carlos Vallejo, víctima de la repressió franquista. Hi participarà també Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.
Conferència 'Matar a Franco 40 anys després' a càrrec d'Antoni Batista
Dijous, 19 de novembre, a les 19 h
Peu de la Creu, 4
Barcelona

40 anys després de la mort de Franco, el periodista Antoni Batista farà un repàs dels diferents atemptats fallits que va patir el dictador. Alguns d'aquests intents van ser ideats per falangistes antifranquistes i d'altres per anarquistes. Entre aquests destaca, especialment, el del mes d'agost de 1952 a Sant Sebastià, un intent que va estar molt a prop d'assolir el seu objectiu.
Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) és doctor en Ciències de la Comunicació, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, periodista, musicòleg i escriptor.
Amunt

::Espais de memòria

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà
Diumenge, 1 de novembre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà
Plaça de Dolors Clua, 13
Gavà
Preu: 4 €. entrada reduïda: 2,50 €

Entre març i desembre de 1938, setze gavanencs van perdre la vida en diversos bombardejos. Gavà era objectiu militar a causa de la fàbrica Roca, on es produïen projectils, i les noves tàctiques no discriminaven entre objectius militars i població civil. Una de les respostes davant d'aquesta amenaça va ser la construcció de refugis. Un itinerari per Gavà i la visita al refugi antiaeri us permetrà conèixer aquells fets.
Taula rodona
Dimarts, 24 de novembre, a les 19 h
Can Riera-espai de memòria de l'Hospitalet
Riera de l'Escorxador, 6
L'Hospitalet de Llobregat

Can Riera-espai de memòria de l'Hospitalet organitza un debat amb el mateix títol i els mateixos objectius del llibre publicat per Francesc Candel l'any 2001, en què recull el testimoni de diversos immigrants que s'han d'enfrontar als problemes més bàsics de la immigració Hi participaran membres de col·lectius immigrants d'orígens, ètnies i cultures diferents, 
Amunt

::Exposicions

'Cinema en temps de guerra, exili i repressió 1936-1975' a Barcelona
Fins al 27 de novembre
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona
Horari:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16.30 a 18.30 h
Entrada lliure

Aquesta exposició, produïda pel Memorial Democràtic, dóna a conèixer l'efervescència cinematogràfica que va viure Catalunya durant la Guerra Civil, així com l'alt preu que van haver de pagar molts dels seus professionals durant la dictadura franquista o a l'exili.
Catalunya va viure entre el 1936 i el 1975 gairebé quatre dècades de convulsió que van afectar diversos àmbits del país, un d'ells, el cinematogràfic. L'exposició mostra alguns fets coneguts, com ara la col·lectivització de les sales de cinema pels sindicats 
'Catalunya en Transició' a Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei
Del 20 de novembre al 15 de desembre
Inauguració: 20 de novembre a les 20 h
Sala d'exposicions del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Nou, 48
Figueres
Accés lliure

L'exposició, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una és el procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977. El segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a la resta de l'Estat.
Aquesta mostra produïda pel Memorial Democràtic acompanya una exposició sobre el franquisme preparada per deu instituts de la comarca. La inauguració de totes dues exposicions tindrà lloc el 20 de novembre amb una xerrada sobre la relació entre l'holocaust i el franquisme a càrrec del periodista Eduardo Martín de Pozuelo. 
'Psst... Passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)', a Terrassa
Fins al 19 de desembre
Diferents espais
Terrassa

El 24 de setembre la ciutat de Terrassa es va adherir a la l'Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de proclamar el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió franquista.
Per celebrar la commemoració, l'exposició del Memorial Democràtic 'Psst... Passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)' es pot visitar a diferents espais de Terrassa.
L'exposició i la ruta guiada de novembre  han estat organitzades per l'Ajuntament de Terrassa amb el suport del Centre d'Estudis Històrics Internacionals  de la Universitat de Barcelona i el Memorial Democràtic 
Del 29 d'octubre al 5 de novembre
Centre Cívic M. Aurèlia Capmany (Avinguda d'Àngel Sallent 55). Horari: De dilluns a divendres de 9h a 22 h i dissabtes de 10h a 14 h
Del 7 al 14 de novembre
Biblioteca del Districte 3  (Carrer del Germà Joaquim 66). Horari: Dilluns de 16h a 20h.  De dimarts a dissabte de 10h a 13 h i 16 h a 2 0h
Del 17 al 28 de novembre
Centre Cívic President Macià (Rambla de Francesc Macià 189). Horari: De dilluns a divendres de 9 h a 22 h i dissabtes de 10 h a 14 h
De l'1 al 10 de desembre
Centre Cívic Avel·lí Estrenjer (Plaça de la Cultura 5). Horari: De dilluns a divendres de 9h a 22h i dissabtes de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Del 12 al 19 de desembre
Centre Cívic Montserrat Roig (Avinguda de Barcelona, 180). Horari:  De dilluns a divendres de 9 h a 22 h i dissabtes de 10 h a 14 h
Ruta guiada sobre la Guerra Civil a Terrassa
Dies: 8 i 28 de novembre a les 11h

Durada: Una hora i mitja.
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia trucant al 93 739 70 72, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Places limitades.
'Vencedors i vençuts'
Fins al 29 de febrer de 2016
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona
Horari:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16.30 a 18.30 h
Entrada lliure
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, està dividida en 5 àmbits: "Ocupació militar a Catalunya", "Retirada i exili", "Els vencedors", "Els vençuts" i "Esperances enfrontades". "Vencedors i vençuts" ha estat concebuda per itinerar per Catalunya i consta de 20 rollers expositius que reprodueixen 90 fotografies.
Després de quasi tres anys de guerra, Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes. La derrota portaria desenes de milers de catalans a marxar l'exili, a ser empresonats i, en el pitjor dels casos, a ser afusellats i enterrats en fosses comunes. A més, el franquisme va suprimir l'autonomia catalana i va perseguir la nostra seva llengua i cultura. Així es va iniciar la llarga nit del franquisme, una dictadura que separaria la societat, fins al darrer moment, entre vencedors i vençuts.
Amunt

::Publicacions

Lluís Companys: vida, reivindicació i memòria d'un president: en commemoració del 75è aniversari del seu afusellament
El cinquè volum de la col·lecció "Documents del Memorial Democràtic" és una biografia que repassa, a través dels textos de diversos especialistes, els fets més destacats de la vida del president Companys. També vol mostrar totes les activitats reivindicatives que s'han fet a nivell polític, científic - amb un repàs de tots els volums que s'han publicat a l'entorn de la seva figura - i popular des del moment que es va produir la seva mort. Molt especialment, des del precís moment que Catalunya va poder recuperar les llibertats, l'autonomia i la democràcia.
Hi han col·laborat Paola Lo Cascio, Daniel Roig, Gemma Caballé, Queralt Solé, Juli Cuéllar, Elena Lorente, Rubèn Doll, Oriol Dueñas, Raül Digón, Carolina Rúa, Josep Cruanyes, Josep M. Figueres i Óscar López.
El Llibre es pot adquirir en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.
18 anys del Premi Romà Planas i Miró de memorials populars
Dissabte, 28 de novembre, a les 12 h
Auditori del Centre Cultural la Roca
Lope de Vega, 10
La Roca del Vallès
Activitat gratuïta

L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès i l'Ajuntament d'aquest municipi convoquen anualment aquest premi, que reuneix patrimoni documental de caràcter memorialístic. A l'acte de lliurament d'aquesta 18a edició, que tindrà lloc el 28 de novembre, a les 12 h, a l'Auditori del Centre Cultural la Roca (C/Lope de Vega, 10) hi assistiran l'alcalde de la Roca del Vallès, Albert Gil i Gutiérrez, i el regidor de Cultura del consistori, Xavier del Villar i Berenguel.
Un jurat popular i un d'estatal escollirà l'obra guanyadora d'aquesta edició del Premi Romà Planas i Miró de memorials populars d'entre totes les seleccionades prèviament: Memòria d'interior, de Dolors Cruells Burón; Ahora que aún recuerdo, d'Inés Fernández López; Más dura serà la paz, d'Almuth Petrus; Petjades d'una educació dictatorial, de María Navarrete Cano, i Diario de Rusia 17.9.41 - 13.8.42, de Daniel Torra Ferrer, a més de la menció especial del jurat per a Dels Dauchez, dels Vilà i dels Vilà Dauchez, d'Eulàlia Petit Vilà.
De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas / De la resistència i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles
Amb motiu dels 100 anys del naixement de Neus Català, el Memorial Democràtic reedita el llibre que la mateixa Neus va escriure per testimoniar els horrors de l'holocaust i homenatjar milers de dones oblidades.
Neus Català va recuperar les memòries de 50 dones valentes i resistents que van sobreviure les experiències límits de la deportació als camps nazis. En recollir aquestes memòries va complir la promesa que es van fer entre elles si aconseguien sortir vives dels camps i dels crematoris: explicar el que havien viscut i patit.
El llibre es pot adquirir en línia a la Llibreria de la Generalitat de Catalunya.
Amunt

::MUME

'Bombardejos, refugis i exili'. Conferència de David Garcia Algilaga
Divendres, 6 de novembre, a les 19 h
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Entrada lliure

David García Algilaga és l'autor del llibre Ales Negres i Xampinyons. Bombardeigs i Refugis.
L'obra ha estat construïda sobre dos pilars mestres, els bombardeigs i els refugis. És el resultat d'un treball d'investigació històrica al voltant dels atacs aeris patits per la capital empordanesa durant la Guerra Civil, i ajuda a contextualitzar els fets en el marc de la Guerra Civil.
'Fern Sehen'
Del 28 de novembre de 2015 al 31 de gener de 2016
Inauguració: dissabte, 28 de novembre, a les 12 h
Exposició temporal gratuïta
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Accés lliure

En aquest conjunt d'obres, l'artista alemanya Monika Anselment investiga les estructures i relacions en les nostres societats prenent com a punt de partida els mitjans de comunicació de masses.
La instal·lació es basa en fotografies preses davant de la televisió relacionades amb conflictes bèl·lics, desplaçaments forçosos de població, situacions d'exili i d'immigració. Es tracta d'una reapropiació crítica de documents gràfics del que veiem cada dia en els telenotícies o en documentals i reportatges.
L'exposició ha estat realitzada en col·laboració amb el Museu de l'Empordà.
Visita guiada i jornada de portes obertes al Museu Memorial de l'Exili
Diumenge, 29 de novembre
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Visita guiada: 11 h
Jornada de portes obertes: de 10 a 14 h

El darrer diumenge de cada mes el Museu Memorial de l'Exili (MUME) obre les portes gratuïtament al públic de 10 a 14 h. El mateix dia, a les 11 h, ofereix una visita guiada de franc per a particulars. Cal confirmació prèvia al telèfon 972 556 533.
Catalunya en Transició a la Jonquera
Fins al 27 de desembre 
Exposició temporal gratuïta
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera 
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, i diumenges i festius, de 10 a 14 h
Entrada lliure a les exposicions temporals

L'exposició, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una és el procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977. El segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a la resta de l'Estat.
La inauguració de la mostra és una de les activitats programades amb motiu de la visita als espais de memòria de La Jonquera, El Portús i Agullana organitzada per l'Associació d'Amics del MUME.
'Assaig S.T. 1909-1919'
Fins a l'11 de novembre
MUME

Major, 43
La Jonquera
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, i diumenges i festius, de 10 a 14 h
Entrada lliure a les exposicions temporals

Gonzalo Elvira, artista argentí instal·lat a Barcelona, treballa sobre la representació pictòrica i fotogràfica dels fets històrics excepcionals. Oblit, memòria i nostàlgia transiten per unes acurades obres pictòriques que tenen com a referent el document i la fotografia històrica.
"Assaig S.T. 1909-1919" és un projecte que parteix dels fets de les Setmanes Tràgiques de Barcelona 1909 i Buenos Aires.
La tècnica escollida ha estat paper i tela perforats amb agulla i martell. El projecte també inclou pintures i una instal·lació.
Exposició 'Constel·lacions de l'exili'
Fins al 22 de novembre
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Entrada lliure
L'exposició "Walter Benjamin. Constel·lacions de l'exili" mostra cartes i textos del pensador. Els documents permeten resseguir la relació de Benjamin amb importants intel·lectuals durant l'exili a París i a les illes Balears i Dinamarca, fins al seu suïcidi a Portbou.
La seva "constel·lació intel·lectual" estava formada per la seva germana Dora, psicòloga social; l'historiador Gershom Scholem; els sociòlegs Max Horkheimer i Theodor W. Adorno; la politòloga Hannah Arendt; el dramaturg Bertolt Brecht; la fotògrafa Gisèle Freund, i la llibretera i escriptora Adrienne Monnier.
La mostra, que també tracta també dels darrers dies de Benjamin a Portbou, ha estat cedida al Museu Memorial de l'Exili per l'Arxiu Walter Benjamin de l'Akademie der Künste de Berlín.
D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals han estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3 r, 08003 Barcelona.
ISSN 2013-309X