dissabte, 20 de febrer del 2016

Entrada 14.100. LA NIT DE LA MEMÒRIA DE 2016 PREMIS DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT.



La Comissió de la Dignitat distingeix el nostre Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat en els seus premis de la Nit de la Memòria 2016. Aquesta distinció ens honora i molt, pel seu prestigi i perquè ens ho atorguen companyes de lluita per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Moltes gràcies de tot cor i l'enhorabona a la resta de premiats, per la seva magnífica tasca, amb els que compartirem la Nit de la Memòria d'enguany, tot un plaer.



comissió de la dignitat

Carrer de Rosselló 198, 1r, 1ª A. 08008 Barcelona.comunicacio@comissiodeladignitat.cat

La Comissió de la Dignitat enguany celebrarà la Nit de la Memòria el dia 3 de març al restaurant Núria a les 8 del vespre en un sopar en el qual es lliuraran els Premis Dignitat i es farà balanç de la lluita pel retorn total dels documents requisats pel franquisme a Catalunya que es troben a Salamanca i a l’arxiu militar d’Àvila.

El sopar hi serà present els guardonats i Cathal Brugha MacSwiney, nét de Terence MacSwiney (alcalde Cork mort en vaga de fam el 1920.

Enguany els guardonats són:

L’Associació Memòria Històrica de Manresa per la tasca ingent de difusió de la memòria de la nostra història republicana i de la repressió franquista, que duen a terme especialment a través del web on es donen a conèixer documents i imatges   amb aquesta finalitat. Entre molts hem de destacar els documents de la muller del president Companys Carme Ballester.

Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT) per les Activitats que han dut a terme de manera constant i incansable per la memòria de les víctimes de la repressió a Tarragona afusellats i enterrats a la fosa comuna del cementiri que va ser dignificada per la seva iniciativa. També de les víctimes a les presons de Pilats i la Presó de dones de les Oblates, i per la reclamació de l’anul·lació dels processos polítics a que van ser sotmesos.

Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat per la seva tasca en favor de la memòria republicana i la repressió franquista en homenatge i reivindicació de les víctimes amb tota mena d’actes i a través del seu web. També per ser els impulsors de la Mesa d’entitats memorialistes de la concentració  el darrer dissabte de mes des de fa  7 anys a la Plaça de Sant Jaume demanant l’anul·lació dels processos del President Companys i de la resta de represaliats del franquisme.

Enguany donem in mòriam reconeixement a JOSEP MARIA BOIX I LLUÍS SERRAHIMA CAMIN   que van ser respectivament director General I President de la Caixa de pensions.

Josep M Boix i Raspall va succeir al fundador Francesc Moragas i va dur una tasca de foment de l’estalvi i una obra social entre el que s’ha de destacar l’Institut de la Dona que Treballa d’atenció a la dona. Va ser seguir la política com a entitat catalana compromesa amb el país i la seva Llengua donant suport financer al Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra amb el president es va mantenir a la institució defensant-la en moments molt difícils i aconseguint superar i donar resposta als estalviadors.

En acabar la guerra l’Entitat va ser intervinguda pel franquisme a causa de ser una entitat catalana i pel seu compromís amb la llengua i la cultura.

Es va nomenar com a delegat de l’estat el falangista Alberto Castañé i Soler que va emprendre una tasca de depuració política amb el suport del senyor Lluís Solà i Escofet que en va ser nomenat vice president.

Boix i Serrahima es van negar a signar una proclama d’adhesió al règim proposada per solà cosa que va ser un motiu de que fos denunciats  i pel fet de negar-se a fer una depuració del persona i van ser destituïts.

L’Estat va designat com a comissari i després director general Enrique Luño Peña  que ho seria fins el 1976 a la fi del franquisme i president l’alcalde franquista de Barcelona Miquel Mateu i Pla.

En les imputacions dels nous dirigents i denunciants conten:
Como persona desafecta al Glorioso Movimiento Nacional y por ayudar a principios democráticos y marxistas en detrimento de los ideales que informan los buenos españoles amantes de la España Imperial.”

També: “Colaboró con dirigentes del partido Acció Catalana a quienes facilitaba medios financieros en varias ocasiones, entre los cuales merece especial atención la compra de la colección Plandiura

La compra de la col·lecció Plandiura d’art gòtic va ser feta per la Generalitat per 7000 de pessetes  per un crèdit signat pel President Macià i va permetre obrir el Museu d’Art de Catalunya el 1934.
Este señor es francamente catalanista como lo era la orientación de la Caja que en todos cuantos actos citados intervino, usó siempre el catalán y ese catalán rebuscado propio de los que se sienten el catalanismo, ya que la Caja vivió en constantes relaciones con la Generalitat, prestando bajo la dirección del señor Boix distintos servicios de tesorería y facilitándole crédito y dinero.

Boix va ser condemnat per “Auxilio a la rebelión”en un consell de guerra a 12 anys de presó, per no adhesió a Franco, per haver-se mantingut en la direcció de la Caixa, per la seva catalanitat, per haver donat suport financer a la Generalitat, destacant el crèdit donat per l’adquisició de la col·lecció d’art gòtic Plandiura a la Generalitat. Va complir tres anys de presó. També per haver fet una missa per tots els morts de la guerra civil.

El Tribunal de Responsabilidades Políticas li imposà una multa de 3.000 pessetes i va ser desposseït del deganat de la facultat de dret i de la Càtedra de Dret mercantil.

Lluís Serrahima i Camin. va ser amb ell President de la Caixa i li va fer costat en tot moment i sobretot en temps de guerra i en els primers mesos de franquisme intentant salvar la independència de l’entitat i negant-se a fer depuració política del personal i mostrar una pública adhesió del règim, pel que va ser destituït del seu càrrec.

Demanem la restitució de les inscripcions en català i els escuts de Catalunya.

Demanem públicament a la Caixa de Pensions, que es formalitzà en una carta el passat 13 de març de 2015,  la restitució de les inscripcions en català  de la façana de l’edifici central i dels dos escuts de Catalunya que figuraven a les dues portes d’entrada, que van ser esborrats com un acte de repressió per la catalanitat de l’entitat que va ser com un acte de justícia envers la llengua i el nostre país que van ser perseguits. En homenatge a les persones que com Boix, Serrahima i altres empleats de l’entitat van mantenir la catalanitat de l’entitat per la que van ser objecte de repressió.

Acte necessari de restitució de la memòria d’acord amb la llei de la Memòria històrica que requereix a retirar els símbols franquistes i també a restituir  els efectes els signes de la repressió.


Barcelona el 18 de febrer de 2016.

--